Nàusees fora dels àpats

Un reflex que encara està molt endavant

Els primers mesos, el punt de la llengua que dispara el reflex de nàusea està molt a prop de la punta. És una protecció: evita que entri a la gola res que el nadó encara no sap gestionar. Amb el temps, aquest punt es desplaça cap enrere.

Mentre està tan endavant, qualsevol cosa que toqui la part mitjana de la llengua pot disparar-lo: un xumet massa llarg, una tetina que no encaixa, el seu propi dit o fins i tot la llengua en moure-la mentre dorm.

Les situacions que es repeteixen més

Cadascuna té una explicació diferent, i la solució també.

• Amb el xumet o la tetina: sovint és qüestió de mida o de forma. Una tetina massa llarga o amb un flux que no li correspon arriba més enllà del que tolera.
• Amb el biberó: si el flux és massa ràpid, el nadó s'omple la boca més de pressa del que pot empassar i el reflex salta com a protecció.
• Dormint o del no-res: sol relacionar-se amb reflux o amb mucositat que baixa. Si passa sovint, val la pena comentar-ho amb pediatria.
• Amb el seu propi dit: forma part de l'exploració normal. Així és precisament com el reflex es va desplaçant cap enrere.

Què pots observar a casa

Anota quan passa, amb què i quantes vegades al dia. Un patró clar ajuda molt més que una descripció general, i permet distingir una cosa puntual d'una que es repeteix sempre en el mateix context.

Fixa't també en si hi ha irritabilitat durant o després de les preses, arquejament, plors que no es calmen amb el pit o el biberó, o si vomita sovint i no guanya pes. Aquests elements orienten cap a causes diferents.

Quan deixa de ser esperable

Davant de dificultat per respirar, color blavós, vòmits repetits amb pèrdua de pes o deshidratació, busca atenció mèdica sense esperar. Una nàusea aïllada no és una urgència; un patró que empitjora, sí que mereix una mirada.

• Passen cada dia i van a més en comptes de reduir-se.
• Apareixen amb la llet, no només amb els sòlids.
• Hi ha tos o canvis de color durant les preses.
• El pes no acompanya o rebutja menjar de manera sostinguda.