Els sistemes alternatius i augmentatius de comunicació (SAAC) permeten que infants amb llenguatge limitat o sense parla funcional puguin expressar-se, demanar, decidir i ser escoltats. La introducció es planifica amb la família i s'adapta al context de casa i escola.
Una idea molt estesa diu que oferir un SAAC "el farà mandrós" per parlar. La recerca diu just el contrari: donar eines de comunicació estimula el llenguatge, redueix la frustració i obre la porta a la paraula quan és possible.
SAAC inclou des de signes i pictogrames físics fins a tauleres o dispositius electrònics. Es tria segons l'infant, la família i el context.
Què sap fer ara i quina eina podria ampliar el seu repertori amb el mínim esforç.
Signes, pictogrames, tauleres o dispositius. La decisió es pren amb la família, no per ella.
El SAAC funciona si l'entorn també l'usa. Treball amb pares, germans, professionals i escola.
El sistema evoluciona amb l'infant. No és un objecte fix: és una eina viva.
Donar eines de comunicació no frena el llenguatge oral. L'estimula i redueix la frustració mentre arriba.
El SAAC ha de servir a qui el fa servir. Adaptar-lo a les seves preferències és part de la feina.
Un SAAC sense un entorn que l'usi queda en un calaix. Per això la implicació de família i escola és central.
Al contrari. SAAC és un pont. Per a alguns infants, també és destí; per a molts, és un camí cap a la paraula.
Molt aviat. Els signes i les imatges es poden incorporar des de la primera infància quan hi ha indicació.
Pot ser, sí. Es tria segons cada cas i s'ajusta si cal. Mai es força.