"Als 18 mesos no deia cap paraula"
L'Ariadna i en Marc van demanar hora amb un neguit que a la consulta arriba molt sovint: tothom els deia que esperessin, i ells no ho tenien clar.
El problema, tal com ho explicaven ells
"A l'escola bressol ens deien que ja parlaria, que cada nen té el seu ritme. I és veritat, però els seus cosins de la mateixa edat deien vint paraules i ell cap. No sabíem si estàvem exagerant o si estàvem perdent un temps que després ens faltaria."
Esperar és una opció raonable en molts casos. Però esperar sense haver mirat res no és esperar: és no saber.
Què hi havia realment darrere
A la valoració no ens vam fixar només en les paraules. Vam mirar els fonaments que hi ha a sota: si buscava la mirada, si assenyalava, si portava objectes per ensenyar-los, si responia al seu nom, si imitava gestos.
I aquí va aparèixer la informació útil. En Marc tenia una comprensió excel·lent i assenyalava molt bé, però gairebé no imitava sons i havia trobat una drecera: com que l'entenien de seguida amb el gest, no li calia provar de dir res.
Com ho vam resoldre
- Pautes per crear petits moments d'espera en què calgués intentar el so.
- Jocs d'imitació vocal integrats a rutines que ja feien: el bany, el cotxe, els contes.
- Reduir les preguntes tancades i augmentar els comentaris amb paraules clau repetides.
- Seguiment mensual per anar ajustant segons què anava apareixent.
Als dos mesos deia una dotzena de paraules. Als quatre, en feia servir més de cinquanta i començava a ajuntar-ne dues.
Si t'hi reconeixes: una valoració als 18 mesos no és avançar-se. Sovint el resultat és tranquil·litzador, i quan no ho és, s'hi arriba a temps amb una intervenció molt més lleugera.
Parlem 15 minuts, gratuïtament
*Cas real anonimitzat. Els noms i detalls s'han modificat per preservar la privacitat de la família.