Després de la frenectomia

Per què de vegades no millora de seguida

És habitual esperar un canvi immediat i trobar-se que la presa continua igual, o fins i tot una mica pitjor els primers dies. No vol dir que hagi anat malament.

Un nadó que ha mamat setmanes amb un moviment limitat ha après a compensar: compressió amb les genives, tensions al coll i la mandíbula, un patró que li funcionava com podia. Treure la restricció no esborra l'aprenentatge. Cal un temps perquè la llengua provi el recorregut nou i perquè el cos deixi anar les compensacions.

Els primers dies

Pot haver-hi molèstia, irritabilitat i alguna presa més inquieta. La zona sol presentar un aspecte blanquinós mentre cicatritza, que és esperable i no és una infecció. Les indicacions sobre cures, analgèsia i exercicis de la ferida les dona qui ha fet la intervenció, i són les que s'han de seguir.

El que sí que pots observar tu: si el segell millora, si hi ha menys entrada d'aire, si les preses s'escurcen, si el dolor baixa i si el nadó queda més satisfet. Anotar-ho uns dies ajuda a veure la tendència, que costa de percebre quan estàs dins.

Què aporta la rehabilitació de la succió

El treball logopèdic posterior busca que la llengua integri el moviment: elevació, lateralització, resistència i coordinació amb la deglució i la respiració. També s'ajusta la postura durant la presa i es treballen les tensions que s'havien instal·lat.

En moltes famílies, aquesta part és la que fa que el resultat es noti. Sense ella, una llengua amb més recorregut pot continuar fent el mateix que feia abans, perquè és l'únic que sap fer.

Quan tornar a consultar

Davant de sagnat que no s'atura, febre, rebuig persistent a menjar o signes d'infecció, contacta amb qui va fer la intervenció o amb el teu equip sanitari. La logopèdia acompanya la funció; no substitueix el seguiment mèdic de la ferida.