Senyals d'un fre lingual curt

Normal o restrictiu: la diferència és el moviment

Un fre pot semblar curt i no limitar res, i un fre discret pot limitar molt. Per això una foto no serveix per decidir. El que compta és què pot fer la llengua: si s'eleva, si s'estén més enllà de la geniva, si es mou cap als costats i si pot mantenir la forma durant la succió.

La paraula clau és funcional. Un fre que no limita la funció no necessita tractament, encara que es vegi.

Senyals que fan pensar que sí que limita

Cap d'aquests senyals per si sol confirma res. El que orienta és que n'hi hagi diversos alhora i que encaixin entre ells.

• Al nadó: perd el segell i entra aire, fa un clec en mamar, es cansa molt de pressa, les preses s'allarguen i el pes no acompanya.
• A la llengua: no arriba a elevar-se cap al paladar, es veu una forma de cor o una osca a la punta en plorar, costa que surti més enllà de la geniva.
• A la mare: dolor que no millora canviant la postura, clivelles, mugró deformat en acabar la presa, ingurgitació repetida.

Què es mira en una valoració

S'explora la llengua en repòs i en moviment, es valora la succió amb el dit per notar la força, el ritme i la coordinació, i s'observa una presa sencera per veure com es tradueix tot plegat a la pràctica. També es mira la postura, el to i si hi ha tensions que hi contribueixen.

Sovint el resultat és que la llengua té prou moviment i que el problema és un altre: una postura que no sosté, una succió immadura o una ingurgitació que fa el pit difícil d'abastar. Aquests casos milloren sense cirurgia.

Tres opinions diferents

És molt habitual que una professional digui una cosa i una altra en digui una altra, perquè cadascuna mira el fre des de la seva disciplina. Demanar una valoració funcional abans de decidir no és dubtar de ningú: és reunir la informació que falta per prendre una decisió amb criteri i sense pressa.