Nàusea o ennuec: com distingir-ho

La diferència es nota sobretot pel soroll

La nàusea és sorollosa. L'infant tus, fa soroll, se li envermelleix la cara, treu la llengua endavant i empeny el menjar cap a fora. És un reflex de protecció que funciona: està resolent la situació ell mateix.

L'ennuec real sol ser silenciós. L'infant no pot tossir amb força ni plorar, la cara pot canviar de color cap al blau i costa respirar. El silenci és el senyal d'alarma, no el soroll.

• Nàusea: tus, soroll, cara vermella, continua responent.
• Ennuec: poc so o cap, tos dèbil o absent, dificultat per respirar, color blavós.
• Si no pot tossir, plorar ni respirar, truca al 112 i aplica primers auxilis pediàtrics.

Què fer durant una nàusea

El més útil sol ser no intervenir. Mantenir-se a prop, amb calma i sense posar-li els dits a la boca: intentar treure el tros pot empènyer-lo més endins. Les manotades a l'esquena mentre tus tampoc ajuden, perquè poden fer que agafi aire de cop i s'endugui el tros cap a la via aèria.

Tampoc és moment d'oferir aigua. El líquid pot acompanyar el tros pel camí equivocat. L'infant ha d'estar ben incorporat i subjectat a la trona, amb els peus recolzats si és possible: una postura estable li permet gestionar millor el que té a la boca.

La cara que hi posis compta. Si tu t'espantes cada vegada, ell aprèn que menjar és un moment de tensió. Una cara tranquil·la ajuda més del que sembla.

Quan les nàusees deixen de ser normals

Les nàusees són freqüents en començar els sòlids i solen anar disminuint a mesura que el reflex es desplaça cap endarrere i l'infant guanya habilitat. Que n'hi hagi no vol dir que alguna cosa vagi malament.

El que val la pena mirar és el patró: si passen cada dia amb qualsevol aliment i no milloren al cap de setmanes, si apareixen amb textures que abans tolerava, si hi ha tos repetida o canvis de color en menjar, o si l'infant va eliminant grups sencers d'aliments.

• Nàusees diàries amb qualsevol textura, sense millora en setmanes.
• Tos, ofecs o canvis de color durant els àpats.
• Rebuig que creix en comptes de reduir-se.
• Els àpats duren molt o acaben sempre amb plors.

Abans de començar

Val la pena fer un curs de primers auxilis pediàtrics abans d'iniciar l'alimentació complementària. No és per desconfiar del procés: és per poder estar tranquil·la mentre passa. Saber què faries si calgués és el que et permet no intervenir quan no cal.