Menjar també és aprendre

Observar sense posar etiquetes

Aprendre a gestionar aliments implica coordinar moviments i familiaritzar-se amb textures i sabors. El rebuig pot tenir explicacions diferents, com molèsties, dificultats per mastegar o sensibilitat a determinades sensacions. Un reflex de nàusea aïllat no identifica una causa; si les dificultats es repeteixen, convé valorar-les en el seu context.

L'alimentació complementària acostuma a començar al voltant dels sis mesos, quan hi ha preparació per fer-ho. Les habilitats i els antecedents també compten. Si el nadó va néixer prematur o té alguna condició mèdica, demana orientació individual sobre quan i com introduir aliments, sense aplicar un calendari general de manera rígida.

Fer lloc a l'exploració

Amb textures adequades a les seves habilitats, ofereix oportunitats tranquil·les de conèixer els aliments. L'infant ha d'estar despert, ben assegut i acompanyat durant tot l'àpat. No l'obliguis a empassar ni facis servir el menjar com una prova que ha de superar. Si hi ha plor o malestar, atura la pressió.

• Permet que miri, toqui i olori el menjar sense exigir que el tasti.
• Respecta els senyals de gana i sacietat i evita insistir perquè acabi el plat.
• Anota quins aliments costen i què passa, sense provocar episodis per comprovar-ho.

Quan convé consultar

Consulta pediatria si hi ha tos repetida durant els àpats, veu humida després d'empassar, dolor, vòmits freqüents, pèrdua de pes o una varietat d'aliments cada vegada més limitada. Si redueix molt la ingesta o mulla menys bolquers, necessita valoració mèdica urgent. Aquests canvis no s'han de tractar només amb consells de textures.

La valoració logopèdica pot explorar com menja i beu, juntament amb els antecedents i les preocupacions familiars. Porta les pautes rebudes i pregunta quina habilitat es vol treballar, amb quins aliments i quan cal aturar-se. La proposta s'ha d'adaptar a l'infant i coordinar-se amb altres professionals quan sigui necessari.

Una emergència és diferent

El reflex de nàusea no és el mateix que una obstrucció respiratòria. Si hi ha dificultat respiratòria aguda, no pot respirar, tossir amb eficàcia o plorar, o perd el coneixement, truca immediatament al 112 i segueix les instruccions. No introdueixis els dits a cegues a la boca. Les dificultats recurrents, sense un episodi agut, requereixen una valoració individual.