De les triturades als grumolls

Per què esperar no sempre és millor

És temptador quedar-se al puré llis perquè funciona i evita el conflicte. El problema és que mantenir-s'hi gaire més enllà dels 9 o 10 mesos s'associa a més rebuig de textures més endavant, perquè la boca no practica.

La finestra en què els infants accepten textures noves amb més facilitat és limitada. No vol dir que després no es pugui: vol dir que després costa més i cal més acompanyament.

Com es fa el pas

La idea no és canviar de textura de cop, sinó moure el llistó molt a poc a poc, de manera que gairebé no es noti.

• Aixafar amb la forquilla en comptes de triturar, deixant grumolls molt tous.
• Afegir una mica del que ja accepta al que és nou, perquè el gust li resulti familiar.
• Oferir la textura nova al principi de l'àpat, quan encara té ganes però no està desesperat.
• Deixar-lo tocar el menjar amb les mans: la boca accepta millor allò que les mans ja coneixen.
• Quedar-se uns dies a cada esglaó abans de pujar-ne un altre.

El moment i l'ambient compten

Un infant cansat o amb massa gana no és un bon candidat per provar res nou. Tampoc ajuda una taula amb pantalles, pressa o diverses persones animant-lo alhora.

Menjar en família, veure com mengen els altres i poder deixar-ho quan ja n'hi ha prou fa més pel pas de textura que qualsevol tècnica. I si un dia no va, no passa res: es torna a provar un altre dia sense convertir-ho en una batalla.

Quan demanar una valoració

Si fa setmanes que proveu i no hi ha cap progrés, val la pena mirar-ho abans que el rebuig s'instal·li. De vegades el que sembla una qüestió de caràcter és una dificultat motora o sensorial que té explicació i solució.

• Només accepta una textura i rebutja la resta de manera sostinguda.
• Nàusees diàries que no milloren en setmanes.
• Elimina grups sencers d'aliments.
• Els àpats duren més de mitja hora o acaben sempre malament.
• El pes o el creixement se'n ressenten.